Neoprè
Només ho pot fer
(al fons de desembre)
la qualitat cetàcica de greix oliós
lliscar pells
travessant portes líquides
d'esmunyida pal.lidesa.
Fondejada queda l'opacitat
en la binaritat harmónica
i plana
de llum i aigua.
Capità Nemo
Capità Nemo
Nau i
buc neden amb propulsió de llibertat afonada.
La teva nau, capità.
Amb
vents d’aigua balla el cor d’argent viu.
El teu cor, capità.
Una
manta reblada d’acer embolcalla d’hermetisme.
El teu dolor, capità.
Tintes
de nit tremen a recer de columnes d’aire i música.
La teva música, capità.
I.luminat
pel greix amarg del fanal encens el proper assalt.
El teu assalt, capità.
Llegües navegades sense popa ni deixant són travessa
sense error.
La teva travessa, capità.
Una a
una, les ombres passives de la rosassa finestregen la
darrera batimetria, la de grinyol abissal.
El teu grinyol, capità.
Silencis
obsedits a tots els rumbs m´han fet nauxer confident.
Seguir quan ja només calgui escapulari de plom i botes de vertigen.
El nostre redol d’inexistència, capità.
Zona hadal
Zona hadal
“El que és inexpressable certament existeix.
Es mostra en allò místic"
Ludwig Wittgenstein.
Fos el puny amb l’arjau
-a l’encalç de ser-
salpar
d’una bursada
mudes biornades
sense rumb ni deixant
ni buc ni escletxa ni romball
temps emmudit
ritmes emboscats
ni arribada ni camí
retruny l’atzabeja llum i
a borbollons
dringuen silencis
ni cel ni tombant
mormola sa presència
el territori albat.
Singlada a la ronsa
abismada la llum
retratat el silenci
afonat a l’etern
reposa el derelicte.
Reg (també dit hammada) Epifania de la desaparició.
Reg
El reg obert i xèric de llum de maig
brinda la seva immensa
llambregada
acollint pèrdues llastants
del cor del cameller
el desert les alleuja i
aireja
transductant-les
a llum terrosa i antiga
el cameller sap que aquesta
no és la de l'anar del temps
i
sabent-se´n presoner
no la defuig ...
passes enllà copsa el gran
buit
de presència sense límits
alenant tots els blaus d'acer
damunt la sorra on
l’única geometria possible
és la jugada per negres
cairells
fitant bellugadissos mantells de pols.
La trena de petges
toves i mudes
del dromedari
mena el camí a la
desaparició.
La nit adorm la
immanència
d'aquest cresol
fins que el dia a trenc d'alba
torna a provar de revelar
que aquesta planúria és
l'aquí del més enllà.
Un cementiri breu i sense
tanques
endreça la desaparició
esmerilada
als peus del dromedari.
Desert de Merzouga
Marroc
maig 2023
Latència
Latència
Cavalcar el desert
I si fos latència la substància
de que està fet
el desert ?
I si fos el desert, de cel inatrapable,
la
tomba de la imminència?
I si fos l’ombra llarga del tren de dromedaris
el fum del darrer encens ?
I si , extraviat, no llencés una ampolla
amb missatge al mar de dunes ?
I si l’existència esclava-evanescent
ja només fos ocell d’ales de plom?
I si la matèria del desert és substancia
de revelació i la seva llum un vent sord ?
No envestir latències és cavalcar el desert.
Sàhara, maig 2023
Erg Chebbi
Erg Chebbi
Sàhara
(A Mireia)
L'absència
ben present
nimba el cim de les dunes
amb el cant erm del silenci
parla la quietud
albirat des del visor vagareja
disfressat de llum
l'anar
del temps.
Encens la sorra i
testavirat
el blau esguard et retrata
crema la presència i la memòria.
La nit estelada
titil·lant xiuxiueja
desfermada
a cau d’orella.
Ja mai
l'absència exculparà l'oblit.
Un vermut a Viladamat
Un vermut a Viladamat
Als afores camps de blat
madurs
a mig afaitar
pentinats pel gregal escalfeït
avui
mal encarat al penell
més a la vora
horts conreats amb ordre
escrupolosos verds, ben regats
clars,
mironians, axonomètrics
tot s’explica amb
coordenades cartesianes
i control notarial en
segon(s) Pla ;)
una geografia laboriosa
organitzada, discreta
de tela de galliner
som-hi...
carreus encarcarats per ombres de lli
fosc
basteixen recons, carrers, carrerons
un arc catxat carrega a la dreta
organitzen espais francs
sense amagatalls
vetllats per l’ombra allargassada que
sempre, sempre, sempre
va i ve del campanar
gats, dos
un de negre i aturat
un de ferit de tres colors
entre l’enfiladissa glicina
i ferros secs i rovellats
fixen el seu esguard
gos, un
desinteressat borda ajagut per
justificar-se
veïns, zero
només un diàleg desentès
sense actors a la vista
temps, ple...
badalla la botigueta de queviures
cortines de macarrons li fan de trenes
el campanar espera i el campaner dorm
a la guingueta
abduïts per ombretes de ratlles
caigudes del sostre de canyes
vestim amb pell de zebra
el cos, l’ànima i el diàleg
tot és clar i serè
sota un cel africà
la permanència total
hem demanat un vermut
que no és vi de missa
però et deixa mut
i ben reconsagrat
de sobte l’esperit d’en Gerónimo
l’apatxe
digne i orgullós
ha entrat a la Sala de ball
perquè l’ha confós
amb un cinema abandonat
i n’ha sortit
amb un tall de vellut verd
de praderia
tacat de sang
i ha marxat cap a Oklahoma
amb el darrer sospir
i aquí i allí
i a qualsevol distància
passaran
anys i pesaran hiverns
els sols, les llunes, els vents
les calmes, les serenors
i els apatxes valents i errants
continuaran sargint les primaveres
i ara d’aquí poc
aigualit el vermut
envellirà l’estona
agonitzarà el migdia i la llimona
i cap al tard esquinçarem l’oblit
d’un vermut a Viladamat.
La pala groga
La pala groga
2020.03.22, cap al tard
embadalit i confinat confitat
avança feixuga la tarda gris
en un mar de temps confós
i futur deturpat
la joguina breu i simple
de pell de plàstic groc
jau inert a la coberta veïna
l`he sentit essencial i única
descurada i d’antuvi
impenetrable
poc a poc hem compartit
per contemplació pura
buits de raó i consciència
l’alteritat
o eres només un espill ?
cap al tard he guillat de mi mateix
i m´he fet amic d’una pala groga
coses de la nano mística.
Fanal
Fanal
De
la descurança ve un fanal antic
ara estibat a casa
desperta cada vespre
per vetllar totes les nits
amb ulls de vidre espès i
vell
emmiralla al fons cristal·lí
constel·lacions prístines
de foscors remotes
sublima llàgrimes de
comburent
amb metxa rostida i cor
calent
navegant rumbs fumats de
nostramo
de dia dorm una son
espantada
la lleixa rància li fa de
llit
només sospira a prop
el flascó dissipat de
querosè
avui quan torni a deixondir
li prendré testimoni
enregistraré les coordenades
del primer estel que sovint
mira
quan enceta la vetlla
cada nit.
Can Guero star
Ursa Major
RA 8h 19 m 53.24 s
DE +70º 12’ 35.47”
“Em faràs nauxer obsedit per l’esguard d’una llanterna.”
(darrer vers de Far, poema d’Agnès Valentí i Pou)
“Tot el cel era fi com la
seda
i, al cim de la vela, el
fanal
ha copsat dintre de la
llauna freda
el batec d’una estrella immortal.”
Oda als carros matiners.
Marià Manent.
tub d'Assaig
tub d'Assaig
solve et coagula
buscando mis amores
mis campos y mi muerte
iré por estos montes i riberas
como
yo queria
van
quedando
solos-conmigo
ni cogeré las flores
ni temeré las fieras
y pasaré fuertes y fronteras
buscando mis amores
iré por esos montes y riberas
ni cogeré las flores
ni temeré las fieras
y pasaré los fuertes y fronteras
san juan de la cruz
mis campos y mi muerte
van quedando
como yo quería
solos-conmigo
josé barroeta
y pasaré fuertes y
fronteras
ni
temeré las fieras
ni cogeré las flores
solos-conmigo
van
quedando
como
yo queria
iré
por esos montes y riberas
buscando mis amores
mis
campos y mi muerte
coagula et solve
Gat de tres colors
Gat de tres colors
Dotzenes de vegades he vist
cap a mig matí
pobles fondejats
és
un fondeig de mar en calma
amb
trànsit de vianants autòmats
absents
i de pensaments endreçats
a
punt de sortir de lloc i de temps
sense
ni tan sols sospitar-ho
llavors
sempre passa un gat
sempre
poc a poc
i
sempre ben pentinat
sempre
passa un gat
amb
la cua dreta
tròlei
ratllant el temps
de
petjada lleu i engranada
que
aprima encara mes l’instant
és
un instant bobinat que tant va
endavant
com enrere
sota
les ordres de ningú
és
un flaix que assaja el dia
per
replicar a la perfecció l’endemà
després,
sempre mecànicament,
salpa
el poble rumb al migdia
engreixant
l’arribada d’hores mesurades
i
el gat desapareix en la foscor
d’una
còsmica gatera
ho
he vist dotzenes de vegades
i sempre hi ha un gat de tres
colors.
Soldat de paper
Soldat de paper
perquè lluites soldat ?
soldat viu
aigua
baula
soldat valent
sang
baula
soldat triomfant
suor
baula
soldat vençut
fang
baula
soldat presoner
teranyina
baula
soldat distingit
llautó
baula
soldat mort
plom
baula
soldat heroi
llorer
baula
soldat enterrat
pols
baula
soldat recordat
llàgrima
baula
soldat oblidat
vent
baula
soldat desaparegut
bandera
baula
per a qui lluites soldat ?
Serengeti
Serengeti
Memòria d'Àfrica
Encara
no se si me’n vaig endur un tros
o un tros meu va quedar a la sabana
o un tros meu va quedar a la sabana
el record va i ve i es gronxa
entre dos temps i una distància
la memòria trompeteja de tant en tant
per la meva praderia d’elefant polsegós
i la reclama també la hiena cap al tard
de les acàcies vestides de vespre
treuen cap branques relaxades
per acollir discussions de micos
blaus i esgarrifats
el mirall tombat i fosc de l’aigüerol
de nit romanceja amb el bany de lluna
i reflecteix moltes pors espurnejants
la girafa massa llarga abat el seu saber
sobre la guàrdia negra del marabú
àngel caigut del cel de les cigonyes
l`hipopòtam ostenta una agressió rodona
i xafada que adorm la sorra sota l’herba
i trepitja i mira i badalla ullals
esmolats
el cel no sap si girar cap a l’estel
polar
o cap a la creu del sud
mentre s’ho pensa piulen ocells perduts
narcotitzant el cor vençut del viatger
a trenc d’alba la plana i l’horitzó
sobreïxen
per esclatar amb un punt de sol
just abans de reblar ombres allargades
que aniran estintolant el nou dia
hissant el teló de vellut tendre i roig
per deixar entreveure poc a poc que
com cada dia des del primer origen
cal engegar la vida i renovar la mort
cal renovar la vida i engegar la mort
així és com funciona el Serengeti.
així és com funciona el Serengeti.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)