Un vermut a Viladamat
Als afores camps de blat
madurs
a mig afaitar
pentinats pel gregal escalfeït
avui
mal encarat al penell
més a la vora
horts conreats amb ordre
escrupolosos verds, ben regats
clars,
mironians, axonomètrics
tot s’explica amb
coordenades cartesianes
i control notarial en
segon(s) Pla ;)
una geografia laboriosa
organitzada, discreta
de tela de galliner
som-hi...
carreus encarcarats per ombres de lli
fosc
basteixen recons, carrers, carrerons
un arc catxat carrega a la dreta
organitzen espais francs
sense amagatalls
vetllats per l’ombra allargassada que
sempre, sempre, sempre
va i ve del campanar
gats, dos
un de negre i aturat
un de ferit de tres colors
entre l’enfiladissa glicina
i ferros secs i rovellats
fixen el seu esguard
gos, un
desinteressat borda ajagut per
justificar-se
veïns, zero
només un diàleg desentès
sense actors a la vista
temps, ple...
badalla la botigueta de queviures
cortines de macarrons li fan de trenes
el campanar espera i el campaner dorm
a la guingueta
abduïts per ombretes de ratlles
caigudes del sostre de canyes
vestim amb pell de zebra
el cos, l’ànima i el diàleg
tot és clar i serè
sota un cel africà
la permanència total
hem demanat un vermut
que no és vi de missa
però et deixa mut
i ben reconsagrat
de sobte l’esperit d’en Gerónimo
l’apatxe
digne i orgullós
ha entrat a la Sala de ball
perquè l’ha confós
amb un cinema abandonat
i n’ha sortit
amb un tall de vellut verd
de praderia
tacat de sang
i ha marxat cap a Oklahoma
amb el darrer sospir
i aquí i allí
i a qualsevol distància
passaran
anys i pesaran hiverns
els sols, les llunes, els vents
les calmes, les serenors
i els apatxes valents i errants
continuaran sargint les primaveres
i ara d’aquí poc
aigualit el vermut
envellirà l’estona
agonitzarà el migdia i la llimona
i cap al tard esquinçarem l’oblit
d’un vermut a Viladamat.