Serengeti
Memòria d'Àfrica
Encara
no se si me’n vaig endur un tros
o un tros meu va quedar a la sabana
o un tros meu va quedar a la sabana
el record va i ve i es gronxa
entre dos temps i una distància
la memòria trompeteja de tant en tant
per la meva praderia d’elefant polsegós
i la reclama també la hiena cap al tard
de les acàcies vestides de vespre
treuen cap branques relaxades
per acollir discussions de micos
blaus i esgarrifats
el mirall tombat i fosc de l’aigüerol
de nit romanceja amb el bany de lluna
i reflecteix moltes pors espurnejants
la girafa massa llarga abat el seu saber
sobre la guàrdia negra del marabú
àngel caigut del cel de les cigonyes
l`hipopòtam ostenta una agressió rodona
i xafada que adorm la sorra sota l’herba
i trepitja i mira i badalla ullals
esmolats
el cel no sap si girar cap a l’estel
polar
o cap a la creu del sud
mentre s’ho pensa piulen ocells perduts
narcotitzant el cor vençut del viatger
a trenc d’alba la plana i l’horitzó
sobreïxen
per esclatar amb un punt de sol
just abans de reblar ombres allargades
que aniran estintolant el nou dia
hissant el teló de vellut tendre i roig
per deixar entreveure poc a poc que
com cada dia des del primer origen
cal engegar la vida i renovar la mort
cal renovar la vida i engegar la mort
així és com funciona el Serengeti.
així és com funciona el Serengeti.