Manhattan
Amb
mirada de nen que pinta el que sap
i no el que veu
des
del cim del gratacels - nom horrible ! -
la
perspectiva de Manhattan és de còmic :
blanca,
negra, gris i exagerada
des
de baix
el
carrer i l’avinguda
exhibeixen
el cel com a fons
per
a tombs batimètrics
guiats
pel sònar de sirenes
d’efecte
doppler i urgent
el
perfil es dibuixa exacte
entre
el Hudson i l’East
i
a vegades s’esborra
per
vents embromats
l’arquitectura
creix i creix
i
per tot arreu sobreïxeix
Manhattan
s’ha venut tot el temps
fa
ja molt temps que l’ha venut
barrejats
amb totes les hores
els
homes menuts
dosifiquen
els seus instants
van
i venen
entren
i surten
desapareixen
en
trànsit permanent
de
Manhattan fugen cada dia
al
capvespre
els
temps no esmerçats
tornant-t'hi a
trenc d’alba
llavors
es folra d’espills brillants
per
emmirallar totes les presses
tots
els ponts
tots
els parcs
tot
el trànsit
dos
rius
i el perfil d’algunes
ànimes.