De
la descurança ve un fanal antic
ara estibat a casa
desperta cada vespre
per vetllar totes les nits
amb ulls de vidre espès i
vell
emmiralla al fons cristal·lí
constel·lacions prístines
de foscors remotes
sublima llàgrimes de
comburent
amb metxa rostida i cor
calent
navegant rumbs fumats de
nostramo
de dia dorm una son
espantada
la lleixa rància li fa de
llit
només sospira a prop
el flascó dissipat de
querosè
avui quan torni a deixondir
li prendré testimoni
enregistraré les coordenades
del primer estel que sovint
mira
quan enceta la vetlla
cada nit.
Can Guero star
Ursa Major
RA 8h 19 m 53.24 s
DE +70º 12’ 35.47”
“Em faràs nauxer obsedit per l’esguard d’una llanterna.”
(darrer vers de Far, poema d’Agnès Valentí i Pou)
“Tot el cel era fi com la
seda
i, al cim de la vela, el
fanal
ha copsat dintre de la
llauna freda
el batec d’una estrella immortal.”
Oda als carros matiners.
Marià Manent.