L’home bala
Color ullal el teu bressol
al parir-te van prenunciar
quan neixis gris
quan moris lúcid
llampegada a cada funció
visió titil·lant i estriada
feineges en catedrals
de bruta lona verda
i perfum de caramel
de plàtan i de rom
dansaires focus et saluden
quan llisques pel seu raig
amb transició prèvia
des de teló de boca
fins a boca de canó
algú sovint mussita
que ets ningú
la darrera volada serà
en un catre de pensió
quan l’orquestrina soni
a himne i malenconia
per esvair la lucidesa
finalment tothom sabrà
que has estat home bala
i no carn de canó.