Hivern(a) la platja.
On rau el temps mort.
Laboratori tènue
de bufetes fartes
i cossos morts
ronsa metamorfosi
de cadàvers grisos
en plecs emplastrats
i de rovellats bronzejadors
en indòmits crisantems
invariables processos de cripta
rigorosos i requerits per la mar
que en monòton concert d'ones
cobreixen de lluentor la sorra i
alhora la maten en allunyar-se
cal engabiar-se amb vidre
dormitar entre fogonades
durant minuts vestits d’hores
expiatòries i sàvies
hores de fruit
temps de molts per a res
per altres zíngar poder
que tolerant assisteix
per calçar de nit el dia
no hi ha pluges ni paraigües
temps d’acordió... potser ...
per descomptat !