“No hay otros paraisos
que los paraisos perdidos”
Jorge Luis Borges
Fugits de temps esmunyit
colors d’iris abrivats
disfressen fenedures
en vol de plomes
de fulles i de verds
èlitres aturats
a
malva elèctric
irisats abeuren
taní d’aigua fosca
entre tròpics emperlats
de rosada sempre nova
xops de molsa exuberant
planen xiscles de mona extinta
xiulets i esgarips custodien
enaltint
erràtics grocs i un fúlgid blau
d’èbria i extàtica papallona
acomboiada febre
amarada de suor
alena ombres
de llum perduda
al lloc on res acaba
i l’oblit hi és enterrat
tot s’ha fos
ho diuen l’ocell campana
i la granota de vidre
que volen que
saltis, miris
respiris i suïs
abandona’t
entraràs
sense permís
ni clau ni llanterna
al paradís perdut.
