Àrtic
L'Àrtic és
sovint escenari transcendent
fred, pàl·lid
i remot
nu de
trànsits i de temps
que asserena
i encativa
el so del
silenci retruny en l’observador
acomboiat pel
frec erràtic i resolut del glaç
el nord,
aturat en el seu viatge,
s’ancora un
moment prop del sol
i tot plegat
en un lloc fora de lloc
cercant-lo
l’he trobat
feixos
tombats de grisos gruixuts
febles damunt
l’aigua negra
esclafen la
llum a l’horitzó
emparant la
transducció
d'existir en
ser
l’escorta
es constitueix
en caps de
morsa vigilants
-dagues
blanques al musell-
quan l'ós camina
bressolat
de llenca en
llenca de gel
i no és
hostil
de cop
l’evasiva
goja allunya el nord,
el navegant
salpa per acostar-s’hi
i quan més
s’apropa més s’allunya
el nord fuig
cap al nord
és
l’Àrtic.